dimecres, 18 de maig del 2011
"Da un poco de amor a un niño y ganarás un corazón." John Ruskin
"El amor es para el niño lo que el sol para las flores. No le basta pan: necesita caricias para ser bueno y para ser fuerte." Concepción Arenal
"El corazón es un niño: espera lo que desea." Proverbio ruso"El futuro de los niños es siempre hoy. Mañana será tarde." Gabriel Miró
"El medio mejor para hacer buenos a los niños, es hacerlos felices." Oscar Wilde
"El niño enlaza el pasado con el futuro." Oswald Spengler
"El niño no es algo molesto y majadero... Es material de crecimiento. Es mas bien la verdadera alegría de la vida." Zenaida Bacardi de Argamasilla
El futuro de los niños es siempre hoy. Mañana será tarde." Gabriela Mistral
La mano que acaricia al niño es la que rige el mundo." Paul de Vires
Lo que se les hace a los niños, los niños harán a la sociedad." Karl Menninger
"Los niños adivinan qué personas los aman. Es un don natural que con el tiempo se pierde." Paul de Kock
"Los niños están continuamente ebrios; ebrios de vivir." P.J. Toulet
"Los niños son como las estrellas. Nunca hay demasiados." Beata Madre Teresa de Calcuta
"Los niños son la esperanza del mundo." José Martí
"Los niños no tienen pasado ni futuro, por eso gozan del presente, cosa que rara vez nos ocurre a nosotros." Jean de la Bruyere
"Se tiene que dejar que el niño, esté donde esté, consuma sinceramente sus deseos." Ferrer y Guàrdia
VALORACIÓ PERSONAL
(aquesta valoració personal ha estat escrita abans de assaventar-me de que la Bianca havia tornat, per tant, hi ha alguns detalls que no són actuals, sinó anteriors a la notícia).
Ha acabat el Projecte Escoles de l'assignatura de Socials. Després de quasi set mesos assistint divendres i dies especials a l'Escola Fontmartina per estar amb les meves dues filloles (primer una i després l'altre), puc afirmar que aquest Projecte m'ha agradat i estaria disposada a continuar-lo i a començar-lo de nou. Durant aquests mesos he assistit a totes les sessions i activitats establertes que s'hi proposaven. Des del primer dia, aquesta activitat em va il·lusionar molt, sempre m'han agradat molt els nens petits i el fet de poder cuidar-ne m'ha semblat un regal. Penso que no només els fillols han après de nosaltres, sinó que nosaltres, els padrins, també n'hem obtingut coneixements d'ells.
Ni per desgràcia ni per sort, a meitat del curs em van canviar de fillola, no és ni bo ni dolent, perquè l'anada d'una m'ha provocat tristesa, però també l'arribada de l'altre m'ha ofert la possibilitat d'estar amb dues noies encantadores.
La primera que vaig tenir va ser la Bianca, una nena que cursava segon, maquíssima però tot un nervi, no parava de moure's, córrer, cridar i cantar. M'he emportat molts records d'elles, riures, cançons, xerrades... Ja el primer dia va perdre la vergonya amb mí, m'explicava coses, jugàvem, i el segon dia em cantava els llibres de lectura en comptes de llegir-me'ls. Era presiosa, alegre, carinyosa... i les seves grans abraçades m'arribaven molt endins. Recordo que el seu color preferit és el rosa, sempre ho deia i quan féiem dibuixos ho pintava tot amb aquest color, la seva roba també molts cops era de color rosa, la Bianca era tota una princeseta! El seu nivell intel·lectual, des del meu punt de vista, era molt alt, llegia a un ritme adeqüat, s'explicava correctament, escrivia amb faltes normals a la seva edat... La part d'estudi que féiem a les classes la feiem ràpid, cada dia llegíem un llibre i ella me l'explicava (era el que em va demanar la Teresa que fés amb ella, ja que potser li costava una mica expressar-se). De vegades feia trampes i intentava saltar-se alguna pàgina per llegir, es veu que, com a qualsevol nen/a petit/a, preferia jugar a treballar. Uns dies després de començar el Projecte, quan ja ens havíem integrat als horaris i sabíem amb quins companys compartíem aquella hora de la setmana (de tres a quatre de la tarda), vam començar a jugar sobretot amb la Cristina i la seva fillola, la Sinead, que anava a la seva classe. També estàvem amb els altres grups, l'Eva i la Bintou, i l'Anna i la Chaaima. Jugàvem a jocs de taula, a “l'escondite”, entre altres. De vegades la Cristina i jo ho passàvem una mica malament, perquè la Bianca i la Sinead es posaven a fer malifetes (escapar-se), i això ens empenyava una mica... Però a part d'aquests problemes de vegades va ser molt divertit tot amb la Bianca, però se'n va haver d'anar a Rumania, el seu país natal. Una setmana abans de que la Bianca marxés a Rumania jo me'n vaig assaventar. Va ser una desició molt ràpida. Em vaig acomiadar d'ella el dia abans del seu viatge, ella era a la plaça on ja me l'havia trobat altres cops abans, i ens vam fer una fortíssima abraçada i li vaig desitjar molta sort a Rumania. Vaig parlar amb la seva mare una estona també, ja hi havia parlat abans, quan me la trobava a l'entrada de l'escola abans d'entrar. Em va explicar que la Bianca havia estat bastant trista per haver de deixar tot el que hi havia aquí, però tot i així per una altra banda li feia il·lusió anar amb la resta de la seva família a Rumania, allà hi tenia cosins, tiets, amics... Jo l'he trobat i la seguiré trobant a faltar, potser només ha estat en una petita part de la meva vida, unes quantes hores, però la seva personalitat m'ha quedat marcada. Sempre volia fer el que ella desitjava, i si no ho aconseguis s'enfadava i de n'anava a un racó a esperar que li prestéssim atenció. Però, això sí, era divertidíssima, reiem molt juntes. Sortia cansadíssima d'aquelles hores, em feia moure'm i jugar molt, sense parar. Penso que aquesta noia, sense cap tipus de vergonya, extrovertida, nerviosa i moguda, i alhora, bona alumna i llesta, tindrà un gran futur, a Rumania i a on vagi, i li desitjo el millor possible. S'ho mereix.
Un cop la Bianca va marxar de l'escola, em van assignar a la Jana. L'elecció de la Teresa i de la mestra de la Jana (que també ho era de la Bianca) em va semblar perfecte. La Jana i jo ja ens coneixíem i això m'entusiasmava encara més. Va ser un suport que em va allunyar del pensament de l'acomiat de la Bianca i la pena que sentia per això. La Jana és filla de la meva professora d'ètica d'aquest any (Núria), el meu germà petit Nicolás, a Sisè de primària, la va tenir també com a fillola, i no s'acaba aquí, el seu germà gran (Lluís) va a la classe de la meva germana petita (Eva). Sembla mentida que estem tan vinculades entre nosaltres! Abans de que fós la meva fillola, quan me la trobava pel passadís (anant a buscar o retornant a la Bianca) em feia una gran abraçada. Per això em va sorprendre la seva reacció a l'assaventar-se de que jo seria la seva padrina. Es va quedar muda. La Teresa i jo vam anar a la seva classe a buscar-la i li vam donar la notícia, no va dir res durant tot el camí cap a la classe. Suposo que es va sorpendre una mica de l'elecció que havien fet les seves mestres, o la timidesa la va envaïr al primer moment. Recordo encara com el primer dia, ja després de la primera impressió, va començar a explicar-me de tot, cada dia m'explicava més coses. La vergonya se li va passar ràpid! Un cop la vaig conèixer vaig veure com era. És una nena extrovertida, que li agrada jugar amb els altres, té molts amics, parla sense timidesa la majoria de cops (algunes vegades la vergonya la deixa muda), i molt alegre i riellera. Per una altra banda, és diferent dels altres nens i nenes, molts cops no vol jugar a algunes coses, no va voler jugar al mocador el dia de la gymcana, tampoc a fútbol ni a un joc de dibuixar a amb els companys del divendres. A vegades prefereix els jocs amb poques persones o més tranquils. Però no ho és gens, de tranquila! No tant com la Bianca, això és clar, però sí que té molta vida! Sempre amb el seu somriure i les piguetes que li envolten el nas i la fan encantadora, la Jana és una persona molt especial, extrovertida i feliç. Igual que la Bianca, la lectura i expresió és molt correcta i adequada a la seva edat, i el de gramàtica no l'he pogut comprovar però suposo que estarà al mateix nivell. No només és bona en aquest àmbit, sinó que també li agrada llegir i dur a terme activitats que requereixin pensar, com fer puzzles. És un dels seus jocs favorits. Amb la Jana no he passat tantes classes com amb la Bianca, però he arribat a tenir molts moments per recordar! Ja el segon dia ens vam unir amb la Cristina i la Sinead, i jugàvem juntes cada dia, després de fer la part d'ensenyar que ens pertoca (tot i que a la Jana no li calia, a ella li semblava bé llegir algun llibre). Una paraula per definir a les meves filloles, tant la Jana com la Bianca, PRECIOSES!
M'agrada que les dues nenes hagin sigut expressives amb mí, que m'hagin explicat de tot des del primer dia, m'agrada que sàpiguen que jo les escolto i que per això mateix he estat amb elles. Perquè puguin dir el que pensen i senten, el que han fet durant la setmana o el que faràn al cap de setmana, perquè perquè m'ho diguin tot. La comunicació és, penso, una de les activitats més importants que el Treball Escoles demanava.
Els objectius del treball eren diferents. El primer, com ja he dit, la comunicació, parlar, establir conversa, fer que s'expliquin per així millorar la seva expressió oral. La Bianca i la Jana no eren gens callades, parlaven molt i, per tant, aquest objectiu ha estat complert sense cap complicació. Un altre seria ensenyar la part dels estudis que no entenguin o els costi. A la Bianca li costava explicar-se, però ben mirat, penso que durant el temps que vaig estar amb ella no va tenir gaires problemes. Tot i ser rumanesa i amb la seva mare parli castellà, el català també el domina perfectament. La Jana no tenia cap problema d'aquest tipus, amb els estudis no presenta cap dificultat, això ha sigut un punt per ella, ens hem tret de sobre un dels objectius! El tercer propòsit era fer que es sentin estimades, potser no tenen el carinyo necessari per la seva edat, però penso que totes dues tenien l'afecte de la família i dels amics, ja que totes dues em parlaven de la seva mare, dels seus amics, etc. Tot i així, jo els hi he donat molt d'afecte, i penso que les he fet sentir estimades durant l'estona que he passat amb elles.
Totes les fotografies penjades recentment m'han fet recordar un munt de moments que em van fer sentir feliç. Sobretot m'he enrecordat de la Bianca, que era qui feia més temps que no veia i no recordava tant. En veure les fotos he recordat com era i les seves entramaliadures. També he vist la tendresa de la Jana a les fotos, la seva tranquilitat però també la seva alegría i moviment.
La valoració d'aquest tipus de treball és positiva. Em sembla que no està gens malament fer-nos tornar a veure com érem de petits nosaltres mateixos, perquè estar amb els nens petits ens fa recordar vells temps, i són agradables. És una activitat molt maca de fer, i m'ha agradat molt, sincerament. He rigut molt, m'ho he passat molt bé i m'ha sigut fàcil de dur a terme. La part d'ensenyar era senzilla, ja que les dues filloles que m'han tocat eren llestes, i la part de divertir-se m'ha encantat. És una experiència que tornaria a repetir.